@prefix skos: <http://www.w3.org/2004/02/skos/core#> .

<https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/conceptScheme_b626c7a2>
  a skos:ConceptScheme ;
  skos:prefLabel "Objetos"@es, "Objectes"@ca, "Objects"@en .

<https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_f2c36e45>
  a skos:Concept ;
  skos:broader <https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_a482ae92> ;
  skos:definition """Del b. lat. hisp. cama 'lecho en el suelo'. Mueble destinado a que las personas se acuesten en él, compuesto de una armazón, generalmente con patas, sobre la que se colocan un somier o tabla, un colchón, almohada y diversas ropas.  Las camas presentan un amplio abanico de formas y tamaños. Las primeras eran poco más que pilas de paja o algún otro material natural que se extendían por la noche sobre el suelo y se recogían durante el día. Los colchones, rellenos de plumas, lana o pelo, se inventaron en la Edad Media. A partir del siglo XII, las camas se representan siempre con cortinas que podían encerrar el lecho. Estas crecieron en elegancia y tamaño. Su evolución en el norte de Europa hizo que se colocara sobre la cama un pabellón o baldaquino. Este pabellón, con unas cortinas, servía para reducir el tamaño del habitáculo consiguiendo que el calor corporal lo calentase con más facilidad que a toda la habitación. Desde el siglo XV dicho pabellón suele montarse en forma de lujosos doseles solos, apoyados sobre columnillas que se alzan sobre los pies o sobre los ángulos de la cama. Por el contrario, en lugares especialmente cálidos, las camas eran de materiales buenos conductores del calor para evitar sentirse rodeado de material aislante por la noche y disipar mejor el calor del cuerpo.  La perfección de los muelles y colchones modernos ha eliminado la necesidad de las pesadas rejillas de madera que exigía el suelo de cuerda de las camas del siglo XIX.
"""@es, """Del ll. l?ctus. Moble destinat al fet que les persones es fiquen al llit en ell, compost d'una armadura, generalment amb potes, sobre la qual es col·loquen un somier o taula, un matalàs, coixí i diverses robes. Els llits presenten un ampli ventall de formes i grandàries. Les primeres eren poc més que piles de palla o algun altre material natural que s'estenien a la nit sobre el sòl i es recollien durant el dia. Els matalassos, farciments de plomes, llana o pèl, es van inventar en l'Edat mitjana. A partir del segle XII, els llits es representen sempre amb cortines que podien tancar el llit. Aquestes van créixer en elegància i grandària. La seua evolució en el nord d'Europa va fer que es col·locara sobre el llit un pavelló o baldaquí. Aquest pavelló, amb unes cortines, servia per a reduir la grandària de l'habitacle aconseguint que la calor corporal el calfara amb més facilitat que a tota l'habitació. Des del segle XV aquest pavelló sol muntar-se en forma de luxosos dossers sols, recolzats sobre columnetes que s'alcen sobre els peus o sobre els angles del llit. Per contra, en llocs especialment càlids, els llits eren de materials bons conductors de la calor per a evitar sentir-se envoltat de material aïllant a la nit i dissipar millor la calor del cos. La perfecció dels molls i matalassos moderns ha eliminat la necessitat de les pesades reixetes de fusta que exigia el sòl de corda dels llits del segle XIX.
"""@ca, """n. ??Old English bedd; related to Old Norse bethr, Old High German betti, Gothic badi. A piece of furniture intended for people to lie on, consisting of a frame, usually with legs, on which are placed a bed base, a mattress, pillows and various items of clothing.  Beds come in a wide range of shapes and sizes. The earliest beds were little more than piles of straw or some other natural material that were spread out on the floor at night and collected during the day. Mattresses, stuffed with feathers, wool or hair, were invented in the Middle Ages. From the 12th century onwards, beds were always depicted with curtains that could enclose the bed. These grew in elegance and size. Their evolution in Northern Europe led to a canopy or baldachin being placed over the bed. This canopy, with curtains, served to reduce the size of the room, allowing body heat to warm it more easily than the whole room. Since the 15th century, this canopy has usually taken the form of a luxurious canopy on its own, supported by small columns that rise above the feet or the corners of the bed. On the other hand, in particularly warm places, the beds were made of good heat-conducting materials to avoid being surrounded by insulating material at night and to better dissipate body heat.  The perfection of modern springs and mattresses has eliminated the need for the heavy wooden grids required by the rope flooring of 19th century beds.
"""@en ;
  skos:inScheme <https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/conceptScheme_b626c7a2> ;
  skos:prefLabel "Cama"@es, "Llit"@ca, "Bed"@en .

<https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_a482ae92>
  a skos:Concept ;
  skos:narrower <https://data.arxiuvalencia.eu/vocabulary/c_f2c36e45> ;
  skos:prefLabel "Mobiliario para dormir"@es, "Mobiliari per a dormir"@ca, "Sleeping furniture"@en .

